Castell de Montclús

El castell ocupa un lloc estratègic, amb un accés difícil, fet que permet entendre el topònim de Mont-Clos o món tancat. La tradició popular l'ha designat com a castell del Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l'origen en el temps.

Els orígens se situen al voltant del segle XI. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret.

Al segle XV el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l’oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.

El castell estava format per recinte sobirà i el jussà.  En el primer hi destaca la torre de l’homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents àmbits de la residència dels senyors. El recinte jussà estava encerclat per la muralla exterior, que delimitava el pati d’armes, protegia la capella, les quadres, estables i magatzems…de la Dama de Montclús, la gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu..de totes les històries, en destaca la llegenda de la Dama de Montclús, a través de la qual es posaven de manifest els constant i virulents enfrontaments entre els senyors de Montclús i els de Palau (actualment castell de Fluvià).

Castell de Montclús      Castell de Montclús

Els senyors de Sesagudes, Montseny i Montclús

Els orígens d'aquest castell podrien situar-se al segle XI, si bé la primera referència documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l'oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.

El castell estava format pel recinte sobirà i el jussà. En el primer hi destaca la torrer de l'homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents àmbits de la residència dels senyors. El recinte jussà estava encerclat per la muralla exterior, que delimitava al pati d'armes, protegia la capella, les quadres, estables i magatzems, etc.

Les primeres restes evidents de la construcció ja s'observen a la part inferior del turó, amb la torre circular superior del turó hom pot observar part d'una paret coronada amb merlets (esquerra) i el recinte principal, on destaca una poderosa torre cilíndrica, assentada sobre una base en talús; també pot observar-se el fossar del castell. Seguint el seu traçat vers l'est s'accedeix a l'antiga església de Santa Margarida, d'una sola nau i amb absis. Un cop abandonat el castell aquesta església va continuar essent objecte de la veneració anual fins l'any 1735, quan s'inaugura l'actual església situada al barri de Sant Margarida. A poc metres de distància, vers l'oest, es troba el túnel d'escapatòria (fovea).

La dama del Montclús

La gent d'aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d'altres que anaven fins a Montsoriu... De totes les històries, en destaca la llegenda de La Dama de Montclús, a través de la qual es posaven de manifest els constants i virulents enfrontaments entre els senyors de Montclús i els del Palau (actual castell de Fluvià).

Vegeu-ne la situació al mapa
Darrera actualització: 20.12.2021 | 10:48