Castell de Fluvià

Es troba damunt un petit turó que li permet un ampli domini visual de la vall de la Tordera.

Aquest conjunt arquitectònic està vinculat a un episodi històric molt important de la història de Catalunya: la Guerra dels Segadors. L'actuació violenta de les tropes castellanes sobre la població de Catalunya. resta exemplificada en els actes vandàlics portats a terme al Castell, on va tenir lloc l'assassinat de diverses persones, entre les quals caldria mencionar Antoni de Fluvià-Torrelles, senyor del Castell. Aquests esdeveniments foren recollits en la cançó dels Segadors, avui himne Nacional de Catalunya.

Domus de Palau, casa Torrelles, castell de Fluvià. La noticia documental més antiga del castell es remunta a l'any 1154, quan s'hi establí una família de nobles, els Palau.
L'any 1373, a través d'una aliança matrimonial, el domini passà a mans dels Torrelles i posteriorment, l'any 1425, pel mateix motiu, s'incorporà al llinatge dels Fluvià, que perdurà fins el 1832, quan s'extingí la nissaga.

L'edifici actual és el resultat de les reformes efectuades al llarg del temps. Al segle XIV la casa va ser fortificada, s'hi va construir la torre de guaita i es van aixecar els murs amb espitlleres. A partir del segle XVII es convertí en masia senyorial, moment al qual correspon la construcció del sector sud de l'edifici, on es conserva l'escut de la família Fluvià. A final del segle XIX el Sr. Benet Adroer va comprar i va reconstruir el casal, que es trobava en estat ruïnós. Les obres afectades van consistir en la reforma de l'església i es van construir les galeries, les quadres i els magatzems. També es va obrir un gran portal a la façana est, que va passar a ser l'accés principal de la casa.

La capella de Sant Cebrià i Santa Justina

Actualment la capella està integrada dins de l'edifici principal del castell. Es tracta d'una construcció d'origen romànic , d'estil llombard, amb una sola nau de planta rectangular amb capçalera trilobulada. La nau està coberta amb volta lleugerament apuntada, reforçada amb arcs torals. A l'interior de l'església, al mur meridional, s'hi pot observar l'antiga porta d'accés, que és d'arc de mig punt fet amb petites dovelles regulars. Al costat té una finestra de mig punt, igual que la que hi ha a l'absis principal.

L'església, al llarg dels anys, ha sofert reformes i afegits que m'han modificat l'aspecte primitiu i romànic. Una de les transformacions més importants és la del s. XIV, quan es fortificà l'edifici, moment en què convertiren l'absis principal en torre de defensa. L'any 1898, es reformà de nou es reformà de nou; d'aquesta època data el porxo de la façana principal.
Desprès de la Guerra Civil, època en què es va cremar l'església, es restaura l'edifici i es realitzaren les pintures de l'absis. L'última reforma data de l'any 1967 i va consistir a recuperar els elements romànics primitius.

De l'interior de l'edifici cal observar, al mig de la nau, la llosa s. XVII. El lema inscrit a la llosa resa: Avui per mi demà per tu. Data del s. XIX.